1507
Des d'aquest any surten del Santuari
de Santa Magdalena les peregrinacions quaresmals que anaven fins a Sant Pere de
Sescelades. Per aquell temps era necessari adobar el camí per la gran
peregrinació que s'hi feia els divendres de quaresma ja que en un acta
municipal es manifesta que "és
greument necessari hage camí oportú per lo mes convenient curt lloch que fer·se
puga, per causa de la gran peregrinació que·y ha lo poble a guanyar los perdons
dels divendres de quaresma". Segons Sanç Capdevila, aquesta església
de Santa Magdalena era la que més es distingia en els cultes dels misteris de
la Passió i Mort de Jesucrist, abans de que es fundés la Sang, doncs en el seu interior hi existien
els retaules amb les imatges de la Pietat i del Sant Sepulcre, imatges que es treien
en les processons quaresmals.
1508
El 20 de setembre de 1508 va morir
Anton Barceló, canonge succentor segon la Seu que va construir la capella del
Sant Sepulcre de Nostre Senyor, la de la Muntanya del Calvari i l'altar amb les
imatges del Sant Crist, la Mare de Déu i els altres Sants i la capella de Sant
Bartomeu i Sant Esteve.
1510
Sànchez Real aporta documentació d'aquest
any localitzada en el llibre de comptes de l'obra de la Seu en les quals hi
figuren un Sant Crist i s'esmenten els improperis ("per pintar les astes dels ganfarrons del Vexilla e lo pilar dels
improperis").
1511
Fundació per part de l'arquebisbe Herèdia
d'una missa diària ala Seu a les "cinc
Llagues de nostre Senyor".
1522
Els Pescadors pacten amb els dominics
la instal·lació de la seva confraria al convent d'aquest, donat que el Santuari
de Sant Pere havia estat habilitat com a hospital de la ciutat.
1523
S'institueix a la Seu de Tarragona la
celebració de la "passione
Imaginis" o festa dedicada a la imatge del Sant Crist, fundada pel
canonge Agustí Onofre Ortells.
1525
Documentem que el lavatori del Dijous
Sant tenia lloc a la capella del Corpus Christi.
S'institueix un benefici a la capella
del Monticalvari de la Seu sota la invocació de les Cinc Llagues de N.S.
1539
El papa Pau III concedeix indulgències
els devots del cos de Crist amb motiu de la creació de la confraria del Corpus
Christi a l'església de Santa Maria Supra Minerva de Roma.
1541
Pau III en un breu datat a Roma
confirma la donació de Santa Magdalena del Bell·lloch als Hortolans.
1545
Es presenta al consell municipal una
instància de fundació de la confraria de la Preciosa Sang de Nostre Senyor
Jesucrist, formada per espardenyers i esparters. Les actes del Capítol
Catedralici recullen el 28 d'agost la notícia de la "institutio confratie Sanguinis Jesu Christi". Les
funcions de la confraria eren: servir el viàtic i enterrament dels confrares,
enterrar també els desemparats fent sufragis per llurs ànimes, acompanyar els
condemnats a mort i assistir a les processons de pregàries amb el sant Crist i
un penó. Del 18 d'agost hi ha l'acord de cedir una capella a la Confraria de la
Sang, per aquest document s'intueix que ja havia pogut existir abans una
confraria similar doncs es parla de la "Confraria
que novament se vol fer". Segons Salvat i Bové sembla poder-se
descartar que aquests anys la Sang organitzés ja la seva processó degut a la
manca de medis de la confraria.
1546
Inici d'activitats de la confraria de
la Sang.
1547
Es produeix la incorporació dels
confrares de gràcia (procedents de tots els estaments socials de la Ciutat) a
la Confraria de la Sang, que s'uneixen als forçats del gremi ● El papa Pau III
concedeix a petició del canonge hospitaler Tomàs Campaner, abat de les
Avellanes, un indult apostòlic als confrares de la Preciosa Sang de Jesucrist o
segons diu Salvat als tarragonins devots del Sacratíssim Cos de Crist ● Al
voltant d'aquesta any es concedeix permís municipal a la Sang per demanar
almoina a les esglésies.
1550
Segons Salvat i Bové aquest any és
quan es celebra per primer cop la processó del Sant Enterrament. No obstant
això en opinió de Sànchez de processons se'n celebraven ja abans, doncs la
catedral disposava d'improperis, robes i altres objectes litúrgics que només
s'utilitzaven per Setmana Santa. El cert és però, que aquest any la Sang
comença a organitzar la processó i que per poder assolir aquesta fita sol·licita
el 31 de març al capítol catedralici la cessió dels vituperis o improperis de
la Catedral. Segons tots els indicis aquesta cessió només es va fer per aquell
any. Així el Dijous Sant, 3 d'abril, de 1550 és la data de la primera sortida
de la processó del Sant Enterrament de Crist, essent la primera de Catalunya i
una de les primeres de l'estat segons Salvat. Seguint aquest autor ens
assabentem que hi assistiren l'Ecce-Homo, els penitents amb els improperis, els
disciplinants amb hàbit blanc i l'escut de les Cinc Llagues, el Crucificat i la
Verge de la Soledat. El 24 d'octubre i dins el procés constitutiu de la Sang,
els procuradors de la congregació compren la casa veïna a l'església de
Natzaret que passarà a ser el domicili social de l'entitat fins als nostres
dies.
El 24 de març Josep Muntaner obté
llicència de l'inquisidor per representar La Passió de Jesucrist a la Seu.
1556
Es concedeix un privilegi pel qual es
podien redactar unes estatuts o ordinacions per normalitzar la situació del
gremi que va fundar la congregació de la Sang.
1558
A causa de la pesta no es va fer la processó a Sant Fructuós.
1559
Es documenta la processó de la Santa
Espina per l'interior de la Catedral.
1560
Encara hi ha dos gremis diferenciats
de hortolans i pagesos que es reuneixen per aprovar les corresponents
ordinacions, que podem interpretar com un intent d'unió possiblement sense
èxit.
1563
Institució de dues misses setmanals a
la capella de Monticalvari de les Cinc
Llagues de Nostre Senyor de la Catedral.
1564
Es pren la determinació de no fer la
cerimònia d'inundació de la Vera-Creu a l'església del Miracle, anomenada "pro esterilitate temporis"
que es feia com a rogativa, per considerar-la superstició.
1565
Es documenta novament la processó del
Dijous Sant, encara que no amb certesa absoluta. En aquell moment la Sang ja
tenia improperis segons apareix en els seus inventaris i passos de la Passió:
l'Ecce Homo, el Sant Crist de la Sang, i la Soledat també hi figuren la bandera
i dos penons negres. Mercès a aquest inventari Sanç Capdevila manifesta que "la procesión aparece documentada en
1565, toda vez que en el inventario de 4 septiembre del año en cuestión,
figuran varios improperios que demuestran ser exclusivos para aquel acto".
1566
Els confrares forçats de la Sang
obtenen el privilegi de fer els seus estatuts. La confraria d'espardenyers i
esparters que no és la de corders i soguers, va aconseguir el privilegi de fer
ordinacions i poder expedir, previ examen, títol de mestre espardenyer i
esparter.
1567
Queden aprovats definitivament els
estatuts de la Sang, que els obliguen a actes humanitaris amb motiu d'un plet
amb els corders. Per exemple la confraria es compromet a donar sepultura als
cadàvers abandonats en el terme municipal i acompanyar al suplici els
condemnats a mort. També a partir d'aquest any la Sang es compromet a assistir
a les rogatives públiques o processons de pregàries ● La congregació de la Sang
es trasllada a la capella del Corpus Christi de la Catedral provisionalment a
causa de les obres al seu local. L'església de la Sang estava en mal estat per
culpa de les salves d'artilleria que es tiraven des del Castell del Rei en
salutació de les comitives oficials.
1568
El consell municipal atorga privilegis
als soguers i corders, confrares de Santa Llúcia. El privilegi que els
concedeix és el de fer espardenyes, en perjudici del gremi d'espardenyers,
aleshores s'enceta un plet que durà més d'un segle i afectarà la Sang ● El 12 de
desembre, les imatges del Sant Crist, l’Ecce Homo i tot el material litúrgic de la Congregació de la Sang,
es trasllada al Santuari del Miracle, doncs l’estructura del temple de Natzarè està
molt malmès.
1572
Tarragona és la primera ciutat de
l'estat en la celebració litúrgica de les 40 hores. Que en la seva primera
ocasió es va realitzar a la capella del Corpus Christi de la Seu, impulsada pel
cardenal Cervantes, concretament el dia 9 de setembre ● Es fan uns penons nous
o s'arreglen els vells, anomenats banderes de Setmana Santa de la Catedral i
que contenien la vera-creu.
1573
El capítol catedralici acorda celebrar
durant la Setmana Santa seguint "in
omnibus et per omnia" el Cerimonial Romà, i es perd el costum segons
Villanueva de fer la benedicció de palmes fora la ciutat és a dir a Sant
Fructuós, on s'anava en processó. Els canvis de ritus afecten també a l'ofici
de tenebres, reduint-se a 15 els tradicionals 25 ciris ● El Cardenal Cervantes
ordena celebrar amb tota solemnitat la processó del Divendres Sant per dins de
la Catedral ● De 14 de març és el primer document que ens parla de les quaranta
hores, costum que degué portar el cardenal d'Itàlia, per la qual cosa Tarragona
és la primera ciutat de l'estat en introduir aquesta tradició.
1574
La festa de la imatge del Sant Crist
es continuava celebrant a la Seu ● Acord del Capítol de canonges sobre que
totes les festivitats en les quals era costum celebrar missa a Sant Fructuós es
celebrés a la Catedral.
Els Trinitaris s'instal·len al Miracle
edifici que els hi cedeix el Capítol Catedral i que aleshores estava en
decadència. La instal·lació dels Trinitaris al santuari del Miracle serà en
l'esdevenidor important per la congregació de la Sang, ja que en aquesta
església és on s'hi dipositaran els mobles litúrgics de la mateixa. Aquesta
acollida és en realitat una espècie de lloguer que els Trinitaris atorguen per
14 lliures catalanes per la conservació del material que custodien, que entre
altres eren el Sant Crist de Natzaret, l'Ecce Homo i la Soledat.
1577
Es modifica la pràctica de l'església
de Tarragona pel que fa al dimecres de Cendra.
1580
Fundació a Barcelona de la Confraria
de Sant Magí, instituïda en Sant Pere de les Puel·les a honor i glòria de Sant
Magí ● Les juntes de la Sang tenen lloc a la casa de Natzaret ● Es produeix una
peregrinació de la Sang al santuari de Nostra Senyora de la Pineda.
1581
Primera notícia segons Tomàs Àvila del
sermó del "Mandatum" a la
Catedral.
1582
Es comença a habilitar l'antic refetor
dels canonges com a capella del Santíssim, ja que es parteix en dos i se'n
destina una part al culte de Jesús Sagramentat.
1586
Es trasllada l'imatge de l'Ecce-Homo
de l'església de Natzaret al Miracle.
1587
El pintor Francesc Olives restaura el
Crist de Natzaret ● Tenen lloc noves obres a la Sang.
1588
Es restaura la Mare de Déu de la Soledat. Trobem documentat
que l'escultor Jeroni Xanxo fa unes mans i els braços per a la «Verge dels Dolors», i el pintor
Francesc Olives encarna la cara i les mans.
1589
La d'aquest any és la primera processó del Dijous Sant documentada a través de les actes de la Sang. Aquesta dada constitueix la primera referència absolutament fiable d'una processó de Setmana Santa i que, segons sembla, estava bastant concorreguda, com l'any següent ● Segons Blanch es comença a seguir a la
catedral el Cerimonial Romà introduint-se la reforma romana del Papa S. Pius V.
En aquest sentit a partir d'aquest any el Divendres Sant després de l'ofici de
Tenebres es celebrava la processó de la Santa Espina per l'interior de la
catedral i claustre, processó documentada 30 anys abans.
1590
Un acord del capítol de canonges que
adverteix que totes les esglésies de la ciutat havien de tocar glòria el
Dissabte Sant al mateix temps, doncs aquest any els frares de Sant Francesc
havien tocat abans que la Catedral.
1591
Es documenten les figures de Pilat i
els jueus (que eren ninots de palla) que apareixien a la processó ● La
confraria de la Sang torna a celebrar els seus oficis a Natzaret ● La capella
de música de la Catedral cantava a la processó de Dijous Sant ● L'Ecce-Homo que
es venerava a l'església dels Trinitaris és encarnat pel pintor Hernàndez qui
també fa els caps de les figures de Pilat i els jueus.
1592
Consta la participació d'organista i
escolans de la Seu en cantar a la processó de Dijous Sant, notícia que es repetirà
els anys 1593 i 1595 ● Es fan imprimir 400 estampes pels congregants de la Sang
● Es reconstrueix la casa annexa a l'església de Natzaret segons la làpida de
la façana que va ser esculpida per Jeroni Xanxo amb la inscripció: "Aquesta es la casa de la sang preciosa
de JesuCrist. Any 1592" ● Isaac Hermes encarna l'imatge del Sant Crist
de la Sang cosa que tornarà a fer el 1604.
1594
Augmenten els càrrecs de la Sang
nomenant-se dos sagristans, dos avisadors o "andadores" i dos
examinadors.
1595
Es diferencia ja entre les processons
del Dijous Sant i la del Divendres Sant i podem dir que es documenten realment
les processons de Setmana Santa amb anotacions a les actes de la Sang com la
referida "Als cantors de la Seu per
les professons del Dijous y Divendres Sant quatre lliures" ● El 20 de
gener en un capítol de la Sang s'aprova fer una gestió a Roma, per aconseguir
per la confraria les mateixes indulgències que tenia la homònima de Barcelona,
però sembla que no es va aconseguir.
1597
Ordinacions de la Sang per les quals
s'obligava a assistir a les rogatives amb el Sant Crist i on figura el detall
de les funcions socials que feia la Sang, envers els pobres.
1598
La Sang encarrega 437 estampes la qual
cosa ens dóna una idea aproximada dels seus membres, entre els quals hi havia
27 monges del monestir de Santa Clara.
1600
La Sang encarrega 600 estampes i
l'artista Isaac Hermes és l'encarregat de pintar-les ● Processó a Santa
Magdalena ● Des d'aquest any el gremi de Teixidors es fa càrrec de Sant Miquel
del Pla.