SEGLE XVIII

1704
A inicis de segle es concreten una sèrie de canvis en un dels gremis més antigament vinculats a la Setmana Santa. Els Hortolans passen a l'església de Sant Llorenç després d'estar establerts a Natzaret.


1705
El decret d'aprovació de la unió de les confraries de Santa Maria Magdalena, Sant Llorenç i Sant Isidre d'Hortolans, pagesos i bracers tingué lloc el mes de gener de 1705 essent signat pel vicari General. Aquest any el gremi de Llauradors deixa com estatge social l'església de Natzaret. Per aclarir conceptes val a dir que la confraria de Santa Magdalena era la dels Hortolans i la de Bracers era la de Sant Llorenç. Amb aquesta fusió d'hortolans i pagesos es fixa la seva nova seu a Sant Llorenç. 


1707
El Miracle és ocupat per un regiment anglès i els trinitaris són acollits a Natzaret.


1710
Els trinitaris demanen als cònsols, rei i capítol establir-se a Natzaret definitivament, però amb l'oposició de la Sang, malgrat el plet endegat, no ho aconsegueixen El gremi de pagesos es disgrega en els antics gremis anteriors a 1705 per raons desconegudes, aleshores la seva església estava ocupada per militars.


1712
El 8 d’octubre la Confraria de Nostra Senyora de la Encarnació y lo Arcángel Sant Gabriel de mestres sastres, calçaters, passamaners y altres oficis de la Ciutat de Tarragona obté el permís per a construir un misteri per la processó sobre el tema de Jesús és despullat de les seves vestidures.


1713
S'afegeix a la processó de la Sang el gremi de Sastres amb el pas de l'arrencament de les vestidures en el Calvari. Aquest gremi demana a la Confraria de la Sang guardar el seu pas a Natzaret, petició que és acceptada La confraria de Sant Pere dels pescadors encarrega a Isidre Espinalt la construcció d'un pas representant el Sant Enterrament. Aquesta confraria es trobava aleshores als Jesuïtes A finals d’any la confraria de la Sang es torna a instal·lar al Miracle doncs tant l'església com la casa de Natzaret estaven en estat ruïnós i el Miracle fins aquesta data havia servit d'allotjament de tropes, al mateix temps també hi retornaren els trinitaris. Tanmateix, el Gremi de Sastres ha de retirar de Natzaret el seu pas del Despullat i es resguarda desmuntat a la Sagristia de la Capella dels Sastres de la Catedral, lloc on estava erigida aquesta confraria.


1714
Encara assisteixen disciplinants a la processó del Sant Enterrament Aquella Setmana Santa es suprimeix l'abús de "les tauletes de sucre" a la processó. En el document de prohibició el vicari general Joan Martí Perelló limita el repartiment d'aquestes llaminadures als penitents, disciplinants i portants dels passos i les escolanies que canten el "recort"(record i memòria).


1715
El 21 de desembre s'uneixen la confraria de Pescadors i la germandat de Sant Pere Nolasco.


1717
El concili d'aquest any torna a incidir en la prohibició de la realització de processons en despoblat en direcció a ermites o parròquies veïnes, sense permís.


1718
El pregoner de la ciutat assisteix i anuncia la processó del Sant Enterrament.


1720
Aquest any i els següents sabem que l'església i la casa de Natzaret estaven en ruïnes.


1723
Al voltant d'aquest any l'arquebisbe Samaniego fa construir a la ciutat una capella dedicada al Sant Crist de Burgos El 15 de febrer té lloc una processó en motiu de la finalització de la Santa Missió, en la qual predicà l'arquebisbe Samaniego, en ella quasi tots els assistents anaven amb una corona d'espines en el cap i una soga d'espart al coll. És una processó o desfilada emocional de penitents.


1726
Documentem la vertebració dels gremis fusionats de Santa Maria Magdalena dels Hortolans i de Sant Isidre i Sant Llorenç dels Llauradors.


1727
Ordinacions del Gremi de Pagesos.


1728
Ordinacions de la Confraria de la Sang en les quals es disposa que els confrares havien d'assistir a la processó del Dijous Sant amb vesta, atxa, escut de la Sang, guants negres i rosaris a la mà i tapats. La vesta havia de tenir una cua de 2 pams La capella de música de la Seu assisteix a la processó A conseqüència del cisma confraternal de la Sang, la congregació està incomoda al Miracle, per això es reuneix als Descalços Es documenta l'improperi de la Creu de la Passió, que segons Salvat no es pot saber si ja existia abans; s'encarrega el treball a Anastasi Boxó.


1729
Fins aquesta data s'admeten confrares de gràcia a la Sang, però en aquest any es desvincularen de l'associació, formant-ne una altra. Es produeix per tant la separació amistosa dels dos tipus de confrares de la Sang: formant els de gràcia la "Pia Congregación de la Purísima Sangre de Nuestro Señor Jesucristo" i els forçats la "Cofradía de la Preciosísima Sangre". És el que s'ha vingut en anomenar el cisma confraternal a la Sang, pel qual desapareix el caràcter gremial de la Sang i es funda la Congregació. No obstant això les dues associacions resultants seguien tenint el patrocini de la Sang de Crist. Després del cisma confraternal, la Sang convida a les demés confraries de la ciutat a prendre part a la processó El 19 de febrer l'autoritat eclesiàstica aprova les noves Ordinacions de la Sang que segellen el cisma confraternal a la Sang. Els canvis en l'organització de la Sang afectaren a la processó que surt des dels Jesuïtes, deixant descontents als religiosos Trinitaris del Miracle i el gremi d'espardenyers antic, recentment escindit de la Sang.


1729
La confraria de la Sang obté la llicència de l’arquebisbe per tornar a celebrar l’extracció de la Poncella i es torna a celebrar la Processó tal com es celebrava el segle passat.


1730
Per motius que es desconeixen, la Confraria dels Cavallers no pot assistir a la  processó amb la imatge de la Soledat, i un grup de comerciants de la ciutat demanen que se’ls deixi anar a la Processó amb el «Misteri dels Dolors de Maria, qual imatge es de la  Confraria de la Sanch». La Sang accepta per unanimitat, de tal manera que aquest any reapareix a la processó l’antiga imatge de la Soledat ● Els procuradors de la confraria forçada de la Sang acudeixen a l'ajuntament per fer reclamacions contra els altres El pregoner de la ciutat va davant la processó anunciant-la.


1731
Des d'aquest any es fan les funcions de Setmana Santa a Natzaret on es dut el Sant Crist de la Sang, per major comoditat dels congregants, ja que abans estava al Miracle El 26 de setembre el papa Climent XII concedeix a la Sang un jubileu de 7 anys que incloïa un breu perpetu que concedia indulgència plenària a confrares i congregants els dies de festa principal i altres 4 dies triats amb consentiment de l'arquebisbe.


1733
Per llegat testamentari de Josep Figarola la Sang rep una corona de "canutillo" d'or pel Sant Crist que només podria sortir el Dijous Sant.


1734
Darrera data en la qual es documenten figures de cartró vestides de jueus Com que molts congregants deixen d'anar a la processó durant els anys anterior, s'acorda prendre nota dels que no hi van Mentre es produeix la reconstrucció de Sant Miquel del Pla la Confraria dels Teixidors de lli demana als pagesos l'Església de Sant Llorenç mentre duressin les obres a la seva seu.


1735
El vicari general proposa a la Congregació de la Sang la conveniència de canviar algunes parts de l'itinerari de la processó evitant el pas per les escales de la Seu, per evitar perills, però no es du a terme.


1737
Es documenta el costum d'enganxar estampes a les cases dels confrares de la Sang Concòrdia entre la Sang i la Confraria de Sant Jordi dels Cavallers per la qual consta que el pas de la Soledat és propi del Braç Militar dels Cavallers. Aquell any hi va haver un plet entre els cavallers i la Sang, perquè els cavallers no volien deixar passar per les seves files als arrengladors de la Sang, finalment el Vicari General resol que per evitar inconvenients els arrengladors de la Sang no entrin ni passin dintre dels límits i files del «Misteri de la Verge dels Dolors dels Cavallers». Aquesta resolució, que no satisfà la Confraria de la Sang dona inici a una difícil relació entre ambdues confraries El 13 de setembre tingué lloc la benedicció de l'església de Sant Miquel del Pla després de les obres.


1738
El misteri de l'Ecce Homo passa de l'església del Miracle a la dels Carmelites Descalços o Sant Llorenç, degut a les obres de l'església de Natzaret Les funcions quaresmals es traslladen també a Sant Llorenç dels Descalços, fins el 1742 L'arquebisbe Pere Copons concedeix el patronat de l'església de Natzaret a la Sang, amb l'obligació de reedificar-la.


1739
Concòrdia entre els Agustins i els prohoms de la confraria de Pescadors davant el notari Juan Antonio de Rotalde per la qual la confraria passava a ocupar l'església de Santa Anna; fins aleshores la confraria havia estat als Jesuïtes.


1741
Fins aquest any la Sang paga al convent del Miracle 28 lliures anuals Encara a la processó d'aquell any es feia el pregó o la "crida" La Sang encarrega estampes a Magí Canals ● Es celebra per última vegada l’extracció del dot de la Poncella de Nostra Senyora dels Desemparats.


1742
Finalitza la reedificació de l'església de la Sang, segons una inscripció que hi ha en el cor de l'església de Natzaret i que diu: "Se ha rehedificat a expensas dels congregants y cofrares de la Purísima Sang de N.S. Jesuchristi- any 1742". Fins aquest any la Sang celebra les seves festes religioses al Miracle. Amb el retorn a Natzaret la congregació de la Sang s'hi estableix definitivament i les imatges no es tornen ja al santuari del Miracle. Fins aleshores la congregació es reunia a Sant Llorenç. Dins de les remodelacions de l'església de Natzaret s'obre la porta que dóna a la Plaça del Rei ja que fins aquell moment n'hi havia una que donava a Pilats segons deducció de Salvat. Amb això la Sang s'independitza finalment dels Trinitaris, doncs a partir d'aleshores la processó surt i torna a Natzaret i no es tornen al Miracle les imatges del Sant Crist i Ecce Homo Els sastres demanen guardar a Natzaret el misteri de Jesús és despullat de les seves vestidures i la Sang hi està d’acord sempre i quan les despeses que s’originin els assumeixi el gremi de sastres, condició que el gremi accepta El "lotero real" Manel Vasallo dóna elements de plata pel sant Crist de la Sang, les inicials INRI i la corona de plata.


1748
Fins aquest any els notaris portaven el Sant Sepulcre a la processó ja que deixaren d'assistir-hi perquè volien que els arrengladors de la Sang no passessin entre les seves files. 


1750
La imatge de l'Ecce Homo és acompanyada a la processó pels gitanos, que consta que se'n fan càrrec fins l'any 1753 A partir d'aquesta data la Confraria del Gloriós Sant Miquel Arcàngel de Mestres Teixidors congregada en l'església de Sant Miquel del Pla, participava en la processó El 5 d'abril el Crist de la Sang es portat a la Seu en processó general de rogatives.


1751
El gremi de pagesos es fa càrrec del misteri Sant Sepulcre a la processó. Més específicament, els joves es fan càrrec de la Pietat, mentre que els vells es queden amb el Sant Sepulcre. El quart diumenge d'abril va ser adquirida al gremi de Bastaixos de Barcelona la talla del Sant Crist del Sant Sepulcre. Per aconseguir fons per l'adequació d'aquest misteri, dins el gremi de Pagesos, es passa a cobrament una taxa. I aprofitant que l'esmentat gremi tenia arrendada la guàrdia dels portals, quan hi havia infraccions s'havia de pagar una multa que es destinava a ornar el Sant Sepulcre Els joves menestrals es fan càrrec de l'Ecce Homo, fins aleshores no tenien pas Els religiosos mercenaris ofereixen a la confraria de "fadrins menestrals" figures representant la Flagel·lació, per formar l'anomenat misteri dels Assots que només va sortir aquell any Es promulguen unes indulgències concedides per Benedicte XIV als que visitessin durant la Setmana Santa la capella de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, incorporant-la a la Basílica de Sant Joan de Letrán.


1752
Els pagesos tenen construït el pas del Sant Sepulcre Els fadrins menestrals es fan càrrec de l'Ecce Homo.


1753
La crisi econòmica municipal suposa una retallada de pressupost de la Setmana Santa.


1754
Fins aquest any els gitanos es feien càrrec de l'Ecce Homo, a partir d'aleshores l'acompanyà el gremi d'espardenyers Es publica una estampa que representa el "Sant Misteri dels Teixidors" (Oració a l’Hort de Getsemaní) que documenta l'assistència d'aquesta confraria a la processó A causa de la crisi la corporació municipal no assisteix a les funcions de Setmana Santa a la Catedral, i no aporta els ciris pel Monument Per aquests anys quan les imatges de la processó arribaven a la porta principal de la Catedral es cantava un motet.


1755
La Sang i altres gremis de la ciutat es congratulen per haver-se extingit els "drets i sisas" que pagaven abans.


1756
Conflicte entre la Sang i la confraria dels cavallers pel pas de la Mare de Déu. La  Sang ofereix la seva imatge a la confraria de la Santíssima Trinitat de fadrins menestrals, però finalment els Cavallers assisteixen amb el seu pas.


1758
El gremi de Sastres recorda als seus associats que tenen l’obligació d’anar a la processó i acompanyar el  misteri sense admetre substituts i, a més, els que no encenguin l’atxa tindran la mateixa penalització que els que no hi assisteixin: una forta multa i la privació dels drets gremials durant un cert període de temps El papa Benedicte XIV concedeix un nou jubileu a la Sang Primera referència dels armats a la processó de Setmana Santa; aleshores hi anaven el capità "manayes" i 12 soldats.


1759
Disposició de que tots els confrares de la Sang assisteixin a la processó sense excepció de cap classe i en cas d'absència venen obligats a posar-se un substitut pagant l'atxa S'instal·la a l'església de Santa Anna dels Pares Agustins el Gremi de Marejants Francesc Bonifàs esculpeix el retaule de l'església de la Sang. 


1762
Aquest any la confraria de mestres espardenyers no pogué nomenar majoral però si "recort", com a demostració de lo important que es considerava aquest personatge Es fa una processó solemne de trasllat de les imatges de la Sang des de el Miracle fins a Natzaret.


1765
S'accedeix a la petició dels cavallers de la ciutat que demanaven que els frares de la Mercè acompanyessin el misteri de la Soledat de Maria A partir del mes d'abril s'acorda celebrar, per part de la Sang, a partir d'aleshores les festes de la invenció i exaltació de la Santa Creu Fins temps de l'arquebisbe Joan Lario es mantingué el costum de l'entrada a la Catedral de la processó de Setmana Santa.


1767
Amb motiu de l'expulsió dels jesuïtes els agustins passen a ocupar el seu convent i el dels trinitaris ocupen el dels agustins. Aquest canvi de situacions també afectarà a les seus de les diferents confraries que estaven a recer de les ordres religioses esmentades.


1769
Es publica un edicte per part de l'Arquebisbe Lario que limita les processons per la nit.


1780
Es construeix el cor de l'església de la Sang La Sang sol·licita novament que la processó de Setmana Santa pugui entrar a la Catedral Aquest any documentem de nou els armats que eren 14 Es presenten al vicari general unes noves ordinacions de la Sang Es publica un rescripte de Pius VI sobre indulgències als que visitessin la capella de l'Hospital durant la Setmana Santa. 


1781
L'arquebisbe Santiyán aprova les noves ordinacions de la Sang.


1782
El 25 de gener el Sant Pare Pius VI signa un indult adreçat a la Sang.


1784
S'aprova la modificació dels estatuts del Gremi de Pagesos de Tarragona per part de Carles III i es crea la figura del "Consell dels Trenta", que era un orgue directiu format per 15 joves i per 15 vells. El motiu de la seva creació va ser l'elevat nombre d'associats (més de 500) a aquest gremi que impedia la fluïdesa de les reunions plenàries. 


1791
El canonge Josep Vilallonga fa fer una vidriera per al Sant Sepulcre de la Catedral.


1793
L'arquebisbe Armanyà torna a insistir en que la processó es faci de dia, davant la qual cosa els majorals de la Sang manifesten l'inconvenient que suposaria fer-la d'aquesta manera per que coincidiria amb les funcions litúrgiques de la Catedral. Com que el prelat no va accedir a l'al·legació dels de la Sang, aquell any no hi va haver processó El 24 de febrer la Sang acorda la creació d'una societat de Socors Mutus segons una proposta efectuada pel majoral Esteve Serrahima La Guerra Gran començava a afectar la vida ciutadana d'una manera molt considerable, per això simultàniament quasi amb la creació d'un regiment urbà, l'ajuntament demana el 21 d'abril fer una processó de penitència contra amb motiu de la guerra contra França.


1794
Els espardenyers es neguen a posar el Penó a Natzaret i també es neguen a participar a la processó del Dijous Sant per diferències amb la Sang L'arquebisbe dóna llicència per fer la processó al vespre, però aleshores molts congregants no hi volien anar per raó de la guerra amb França, per no enutjar a l'arquebisbe es va fer processó ja que havia concedit permís, però no hi va assistir cap gremi ni cap cavaller Aquest any -el 30 d'agost- l' ajuntament també demana fer una processó de penitència amb motiu de la guerra contra França.


1795
L'arquebisbe Armanyà vol que la processó es faci de dia i que com a molt tard s'acabi a les 9 del vespre per aquest motiu s'escurça l'itinerari per acabar abans S'introdueixen els armats a la Selva de Camp, per influència dels de Tarragona, Francesc Icart de Tarragona en fa els vestits. 


1796
La processó amplia el seu itinerari i arriba a la Plaça de la Font El gremi de pagesos no volia assistir a la processó, però el governador els va convèncer. Els motius d'aquest intent de boicot eren el malestar creat davant el desastre de les guerres nacionals i l'estat de ruïna dels gremis Els sastres no contesten a la crida feta per la Sang perquè tots els gremis assisteixin a la processó i vista la poca participació que es preveia per part del gremi el governador Marquès de Vallesantoro imposa una multa de 30 rals i 30 dies de presó als que no hi assisteixin a la processó. Al final hi van anar tots En aquest ordre de coses la Sang elabora un memorial sobre la propietat del penó de l'antic gremi d'espardenyers els quals no volien anar a la processó però tampoc volien cedir el penó a la Sang.


1797
L'arquebisbe insisteix per a que la processó es faci amb llum de dia. Els congregants de la Sang decideixen fer un penó nou.


1798
Fins aquest any els disciplinants formen a la processó del Dijous Sant.


1800
Construcció de l'església de Sant Joan pels caputxins Es funda la Germandat de la Santa Creu, formada pels congregants de la Sang Els pagesos no volien assistir a la processó al·legant misèria en el seu gremi, la Sang contesta que hi vagin els que puguin i que de seguir així es prendran mesures correctives. El col·lectiu de sastres segueix també les veus dels qui no volen concórrer a la processó per la gran misèria que també pateixen i que no poden comprar ni les atxes, fet pel qual, el governador ordena que deixin el misteri del Despullat a la Congregació de la Sang doncs ells, ja s’encarregaran de vestir-lo i il·luminar-lo. Els procuradors del Gremi de Sastres no hi estan d’acord i no deixen el misteri fins a les nou de la nit de Dimecres Sant ja que aquell any el tenen guardat i desmuntat a la Sagristia de la Capella dels Sastres de la Catedral. El lliurament de les imatges el fan a peces i sense claus ni cargols, de manera que a les sis del matí del Dijous Sant (dotze hores abans de començar la processó), els procuradors de la Sang han de trobar un fuster que amb gran destressa i ajudat d’altres voluntaris pugui muntar el pas. Per fi “ab claus clavaren los Jueus y tot lo demés necesitave lo Misteri y compongueren lo Misteri molt més millor que ningun altre any y a la Professó hi feren anar quatre estudiants amb achas per il·luminar dit Misteri”. Acabada la processó hi te lloc una picabaralla entre les dues confraries arran de l’assumpte.